La situació estratègica d’Alcúdia —al nord-est de Mallorca i propera a la mar— exposava la ciutat als invasors. Per això, el rei Jaume II preparà un sistema de protecció per defensar la població local i convertir Alcúdia en un lloc segur en cas d’atac exterior. Així, en el segle XIV s’inicia la construcció de les muralles, que no finalitzarà fins a finals del mateix.

Originalment es tractava d’una estructura quadrangular reforçada amb 26 torres, distribuïdes al llarg d’un perímetre d’1,5 km i amb una altura mitjana de 6 metres. Aquesta construcció defensiva delimitava el nucli històric d’Alcúdia. Al llarg dels segles, el recinte emmurallat sofrí successives modificacions, algunes molt importants, com l’esdevinguda després de la Guerra de les Germanies (1523), quan va ser reforçat amb tres baluards: Xara, Vila Roja i Església.

Degut a l’augment de la població, a finals del segle XIX s’enderrocà part de les muralles modernes, al temps que començà a reclamar-se protecció per a aquest patrimoni arquitectònic. El 1974 foren declarades Conjunt Historicoartístic.

Avui, passejar pel casc antic d’Alcúdia, delimitat pel recinte fortificat, és un verdader viatge al passat. La zona està esquitxada de petits bars i restaurants amb terrassa, on degustar la gastronomia local.